lundi 29 novembre 2010

Passejada polara sus l'Aigal (Aigoual), fin



E al mitan d'aquel grand neblum de nèu, una traucada de solelh sus lo cròs dau país.

Amont, la tèrra es aspre per los òmes. Pas de blat, mas una riquesa, de bòi.
Agachi la combareda e pensi a mon grand qu'a davalat (e pojat !) mantun còp, a pè, lo desnivèl de mil dos cent mètres de la cima a Valleraugue, amb sa carreta de fusta.






samedi 27 novembre 2010

Passejada polara sus l'Aigal (Aigoual), seguida



Sonque lo cruissiment de la grespada jos los passes e, a mitat escanat per la sèlva granda e lo pès de la nèu, lo bram de la cisampa.












E pasmens, la vida que s'arrapa al ròc, contre l'aurada d'ivern.







La vida que se sarra din un buf de plumas, miraclós dins l'immensitat del glaç.






Aucèlon, perqué m'as seguida ?
A la muda m'as cantat l'esperança.




jeudi 25 novembre 2010

Passejada polara sus l'Aigal (Aigoual)



Dimarç, a la cima de l'Aigal onte ai fach una passejada bela, per de temperaturas polaras (maximum - 4° al melhor moment, dins lo "canhard" boscarenc del recapte).

Belesa, silenci e... solesa sus la montanha emblancada de mos aujòls.

Tot çò qu'es vital.