mardi 6 décembre 2011

Miss France per la causa ?




Per un còp, la Miss France m'interessa : Delphine Wespiser parla alsacian e trapa qu'es força important. Encoratja los joves a s'interessar a lor patrimòni e a lor lenga.


Aquí per l'escotar dins sa lenga.


Las lengas regionalas podián pas trobar mai bela ambaissadora !






lundi 24 octobre 2011

L'atge fa pas la joinèssa !




"Quand on est cons, on est cons, l'âge ne fait rien à l'affaire", disiá lo nòstre poèta.
Comenci de creire qu'es la meteissa causa amb l'atge.
Coneissèm totes de joves vièlhs e de vièlhs ... joves.
Alara, quora siás joine, siás joine ?

Ne vòli per pròva aquelas tres femnas que tiran la lenga a lor atge.

Per dubrir la causa, onor a la mai vièlha, una musicaire de 91 ans ! Jerrie Thill es jos oxigèna, çò que l'empacha pas de cantar e de tustar sus sa batariá coma l'a totjorn fach !

Aquela es francesa : Hélène Salvetat, 90 ans, joga encar e tojorn al tennis. Mas per la competicion !! A un coach 3 oras per setmana e corrís, vestida de sa jupeta amb un vam espantant ! Joga tanben al piano e sens trantalhar !

Enfin, la joineta d'aquelas femnas remirables es una damota de 75 ans que dança una salsa acrobatica coma una estela de 20 ans !! "Mamie Salsa", de son nom vertadièr Sarah "Paddy" Jones
a remportat, a 75 ans, lo show espanhòl de "Tu Si Que Vales".

Mercé a aquestes mametas meravilhosas que nos deissan saunaires davant l'avenidor. 
Cal sarrar lo fuòc, la passion per viure plenament despens l'atge, visiblament. 

Tomba plan qu'es ma filosofiá : lo fuòc, quitament se la vida de còps qu'i a  fa tot per l'atudar, lo cal pas perdre ! 



@carte Dromadaire
 



samedi 15 octobre 2011

De serenas e de piratas per un paratge de vièlas





Dessenh del vielaire Pierre Tissot.


L'idèa es bela, l'idèa es bona.
Un paratge de vielaires...

Bruno Priez, vielaire pirata del nòstre Lengadòc, i a pensat fa dos ans e dempuèi, la causa marcha.
Amb d'autres viraires de ceguinhòla de tot nivel, s'acàmpan per escambiar un còp per mes.
E per lo plaser, cométon d' "abordages sonores", coma a l'Estivada de Rodez.


E coma aquò se debana sovent a Agde, país del capitani Bruno, aquela còla gaujosa se sona Le paratge des Sirènes.


Lor serena, la que los fa tan parlar, pantaisar e afolesís lors mans, cal dire qu'a puslèu lo ventre redond, lo crin regde e la votz pas totjorn doça... mas quin bonur de veire aquela vièla tròp desconeguda o injustament malaimada aital a l'onor !

Musica medeviela, dels Balcans, "trad" d'Occitània, improvisacion actuala o heavy metal, tot es possible e nos lo pròvan amb còr.

Òsca per l'inicitiava, mercè per l'ambient !



mercredi 28 septembre 2011

"Playing for change" o l'universalitat de l'emocion musicala




Es pas novel, mas veni de lo descobrir.
E, coma l'avètz ja comprés, musica e dança son las doas popas de ma vida, aviái enveja de lo partejar amb los que conéisson pas.

Lo project es plan explicat dins aquel (vièlh) article de Inrocks.
Ai la canha de tornar començar...
Es una sequèla de "boeufs" a l'escala del mond e l'emocion es plan reala.

Aquí, la darrièra producion amb, per la participacion de la França, François Viguié que joga de tamborin dins la vila de Tolosa.


(mercé a Jean-Gab)



mercredi 21 septembre 2011

Urgença per salvar Troy Davis




Encara qualques oras per ensajar de salvar sa vida :


http://www.amnesty.fr



jeudi 15 septembre 2011

Mòstra per la Calandreta dau Clapàs




La Calandreta dau Clapàs vos convida a descobrir sa
mòstra-venda de fotografias.

Onze fotografas del Lengadòc-Rosselhon an balhat las fotografias que seran vendudas per l'associacion : Georges Bartoli, Sylvie Berger, Marie Clauzade, Michel Descossy, Samuel Duplaix, Marc Ginot, Edouard Hannoteaux, Luc Jennepin, Olivier Maynard, Francis Porras, Frank Puyau.

Lo tèma mager de la mòstra es Lengadòc.

Vernissatge lo dimarç 20 de setembre, de 19 a 21 oras, al
"Club de la Presse" (1 place du Nombre d’Or) de Montpelhièr.

La mòstra demorarà al "Club de la Presse" fins al 7 d'octobre (diluns fins dijòus de 10 a 18 oras e lo divendres de 10 a 17 oras). Dintrada liura.

http://www.calandreta-dau-clapas.org








mardi 5 juillet 2011

Dançum en Gasconha







I èri.
Tres jorns e tres nuèits de danças e de rescontres per aquel festenal de Tradethik.
Lo plaser de descobrir un autre ambient, d'autres musicaires.
Ai fach, soleta, 8 oras 30 de veitura per las pichòtas carrièras per i anar 
E francament, soi pas decebuda. Quina capitada per una primiera edicion !

Òsca la Gasconha !

Mercé al musicaire Camille Raibaud qu'a volgut aquel festenal dins lo vilatge de son enfancia e a Laurence e Rudy de l'associacion Melodinotes que l'an portat amb ele.
Sens desoblidar tota la brava còla de benevòls qu'an rendut tot possible !

Amics d'aval, merce per lo plaser que m'avetz balhat !

Nos retrobarem benlèu a Ars 2011, lèu...


jeudi 9 juin 2011

Rendètz-vos cortés






Arts et poésie courtoise d'hier et d'aujurd'hui,  vaquí lo fial conductor de la jornada del 19 de junh per un un vilatjòt d'Erau, les Salces (Saint-Privat).

Soi convidada per aquela segonda edicion e  i anirai, perque, fin finala, m'agrada de parlar d'amor...
Subretot dins un jardin e amb l'amic Esteve Salendres !

E perque pas, coma sus l'aficha, amb qualques nòtas de mon trobador preferit, lo sansonhaire Pascal Jaussaud.

Al plaser, benlèu, de vos i rescontrar !


lundi 6 juin 2011

dimanche 22 mai 2011

Mèfi ! La "Fête des violons populaires" de Sauve es per lèu !





Dessenh  de Sam Bouchet


De pas mancar !!

 "La Fête des violons populaires, 6èmes rencontres du Collectif Manja Pelós", se debanará dins lo vilatge medieval de Sauve (Gard) lo 3, 4 e 5 de junh.

Per ne saupre mai, podètz legir mon bilhet sus lo festenal de l'an passat e subretot anar veire lo program, qu'es ric e portat per una brava còla de benevòls del Collectiu.

Aqueste annada, tornaran Jean-Marc Delaunay del Limosin o la Compagnie du Rigaudon.

Mas ausirem tanbem los amics de l'Auvernha Yann Gourdon e Jacques Puech (Toad e autres grops) amb Basile Bremaud, Clémence Cognet e Olivier Durif, Jean-Pierre Champeval o Cathie Siorat e Hervé Robert e d'autres encara...

Sens desoblidar los de Manja Pelós que seran presents, Mana Serrano, Nicolas Roche e Clément Gauthier.

Se lo temps es amb nosautres, serà un moment d'encantament, coma totjorn !



mardi 10 mai 2011

Corsa camarguesa a Someire









Per un còp, i anèri pas per dançar !
Dimenge, dins las arenas de Someire (Gard), ombrejadas per de platanas grands, se debanava una corsa camarguesa que comptava per lo "Trophée de l'avenir Espoirs" 2011.

Pas pron de rasetaires, pas lo mendre esquerrièr aprèp la sortida rapida de Freddie Sabde per nafradura, mas de biòus interessants de mantunas manadas. 

E per acabar, lo còp de còr per un biòu de la manada Fanfonne Guillerme, Gastaboï.


Per ne saupre mai : lococardier.com


















































dimanche 1 mai 2011

Tulipa sylvestris subsp. australis, la lutz d'una flor salvatja







Aquela flor jaune tan polida, la cèrqui cada annada per lo plaser de la badar...

Tulipa sylvestris subsp. australis es plan una tulipa salvatja que cal subretot pas culhir !

 

Per tu, Alain, aquela flor de solelh en dòu...





jeudi 28 avril 2011

Alain Gas, las Cevenas son en dòu





Alain Gas, archius Midi-Libre


Alain Gas es partit, tròp lèu, tròp jove...

Fotograf, escrivan, istorian, èra lo Raïol, afogat per sas tèrras de Cevenas.
Son vam mancarà a totes los qu'an agut l'astra de lo coneisser.

Alain, amic, adieu...


Tampa d'un de sos obratges, edicions NPL




jeudi 21 avril 2011

Festenal de la Meitat, dança, musica e lenga a Lo Puèi en Velai




Deman deissarai la prima del Lengadòc, per tornar dins l'ivern a Lo Puèi de Velai, al festenal organisat per l'associacion La Meitat.
La Meitat, rescontres de musicas e danças tradicionalas en Velai, prepausa tres jorns consacrats a la dança, la musica o a la lenga occitana.
Causirai la dança, de segur...

Balètis totas las nuèits...




mardi 12 avril 2011

Cançon bretona = faicisme e oportunisme lepeniste !!??








Ai pas jamai agut la television.
Coneissi pas la Starac, encara mens Nolwen Leroy.
E legissi pas lo Novèl Obs.

Pasmens seguissi l'actualitat. E aquela me tafura :

Ai legit que Nolwen Leroy èra una cantaire sortida d'una emission de "tele-realitat " (quina realitat ??) e bretona.
Per son darrièr album, a agut enveja de rendre un omenatge a sas rasigas bretonas amb de cançons en breton.
Res que sauta l'òsca, benlèu, mas enfin, es tojorn interessant de faire passar sus las ondas nacionalas, una lenga regionala e un pauc de sa cultura, quitament a la saussa varietat.

E veni de descobrir un article del Novèl Obs sus l'album, que balha enveja de racar.
Es pas una critica musicala, non, es un atac contre l'afiscament per la cultura regionala.
Una mesa a mòrt : regionalisme = faicisme = oportunisme ligat a la montada de la Marina.
La "cornette" de Nolwen (en drolleta bretona sus la pocheta) es comparada al vel de Diam's. Es a dire "ideologia" per totes doas !

"La pochette montre la chanteuse à 5 ans, en Bigouden, comme une preuve génétique de sa bretonnante traçabilité. Garantie née coiffée. Après le bébé-éprouvette, le bébé-cornette. De toute évidence, le fichu de Nolwenn se porte mieux dans l'opinion que celui de Diam's."

Lo contrari "anti-jacobin", escriu lo tipe sens vergonha, de l'universalitat de Noah (òc, Yannick sic !).

E plan segur, coma la domaisèla a ja vendut 500 000 albums, es fautible de s'enrequir sus l'esquina de la paura lenga bretona.

La cantaire a respondut amb dignitat, me sembla, mas lo jornalist a torna respondut  (un drech de drech de responsa ??) en ensajant de la ridiculisar e de faire creire qu'aviá pas escrich çò qu'aviá escrich,  mas un brave article caponet.
Pren nos per de colhons en mai de faicistas !

Amics cantaires occitans, mesfisetz vos ! Se capitatz de faire entendre dins tot l'exagòn la lenga nòstra, solid que serà per aprofitar de la relativa popularitat de Marina per vos emplegar las pòchas de gròssa moneda !
Me semblava qu'aquela, bretona pasmens, romegava coma son paire, quitament contre los panèus en breton, non ?

Un extrach d'aquela "literatura" de mesprètz e de violéncia per veire qu'alandi pas :

"Loin des évanescentes «Frontières» de l'universaliste Yannick Noah, cet Arthus-Bertrand aux pieds nus («Il n'y a, vu du ciel, aucune ligne sur la terre»), Nolwenn Leroy, droite dans ses sabots, s'enivre de cadastre, d'ancrage et de toponymie: «Qui voit Ouessant voit son sang."
Gâtisme hors sol contre saga britannica.
Quand elle n'inhale pas avec extase «l'odeur de la bouse mouillée», cette Finistérienne au nom si peu républicain oppose une fin de non-recevoir à l'expérience jacobine: «Je ne serai jamais ta Parisienne», chante Leroy sur des paroles de Miossec."

E per vos lavar lo cap, qualques fotòs de la cosina Bretanha...
















































samedi 9 avril 2011

Adiu paure Carnaval amb los Calandrons dau Clapàs !





















Caramentran se passeja dins la carrièira. 
Aviá los braçes longs aquesta annada... ne caliá d'enfants fièrs per lo portar !







Enfants e grands, tot lo monde dança al son del pifre a l'entorn del chibalèt dels musicaires e dels dos chibalons dels enfants.







Abans de cramar, peta en colors !
Adiu paure Carnaval ! A l'an que ven...


lundi 4 avril 2011

Plenor de la solesa








Solesa

L’arma dobèrta als cèls
Jos la pauma la tèrra redonda
Plenor



- 2000 - 






Solesa benaimada...

Ai pas jamai comprés perque tant de monde patissiá d'estre sol.
Cada moment de solesa es una manna per ieu.

Subretot, lo cal dire, dins la garriga.

Consí se fondre dins l'animalitat carnala sens solesa ?




Solitude bienaimée...
Je n'ai jamais compris pourquoi tant de gens souffraient d'être seul.
Chaque instant de solitude est pour moi une manne.
Surtout, il faut le dire, dans la garrigue.
Comment se fondre dans l'animalité  charnelle sans solitude ?

Solitude
L'âme ouverte aux cieux/Sous la paume la terre ronde/Plénitude

jeudi 24 mars 2011

Cal plan començar !



Mèfi !
De novels corses d'occitan nivèl començaire son prepausats dins Erau per lo musican Felip Carcassès.
Se debanaran lo dimarç entre 18 e 19 oras, una setmana a la Calandreta de Ginhac e l'autra a Aniana, a son ostal.
Mercé de faire virar l'informacion !


Per mai d'entresenhas :
Tel : 06 73 20 98 26
philippe.carcasses@cegetel.net


lundi 14 mars 2011

Morirem totes frustrats, Iain Pears




"Il est cruel qu'on nous ait dotés du désir de savoir sans nous accorder le temps nécessaire à son complet assouvissement. Nous mourons tous frustrés ; voilà la grande leçon qu'il nous faut retenir."


Es pas d'occitan, mas es talament vrai !

Es estrach de "Le cercle de la croix" d'Iain Pears, un libre remirable amai espantant, que nos enrebala dins un viatge dins l'Englatèrra del sègle XVII.
L'escurantisme e la sciéncia, la religion e lo poder luchan tras las ambicions, los complòts, lo baujum o la tragedia dels personatges.
Se nos rend mai saberuts, aquel obratge de repompidas fa tanben passar un bon moment, e quitament un brave moment (608 paginas bèlas !).


Dissolucion del Parlament per Cromwell, 19 abril 1653



vendredi 4 mars 2011

D'Avèze a Arre per lo causse de Blandas















Dimècres, ai fach una passejada bèla.

En partissant del molin d'Avèze (Gard), sus la ribièra de la Glèpe, soi montada per los castanhièrs fins al causse de Blandas, per las peirièiras de lauses de Montdardier.

Assetada dins lo frejal d'un pueg, l'uèlh sus la sèlva de Tude e las ondulacions del causse siau, ai manjat un crostet de pan e de fromatge de cabra.
En badant lo païsatge, ai una pensada esmoguda per mon amiga Adrienne Durand-Tullou, la dama granda d'aquel causse.

Navas, crotz sus la pòrta d'un ostal
Mas ont son las fedas d'aqueste païs pasmens pastoral dempuèi lo neolitic ?

Vesi sonque de vacas e d'aucas, en seguissant los vialets de bòria en bòria. Camini per los boisses e las blaquièiras, de la Pilonerie a Mas Cournon, de Navas a las Olmières puèi a las Tres Toulières de l'autre costat d'una comba pregunda.

Per davalar enfin sus Arre, cal prene lo bel camin vièlh que jonh de tota eternitat los dos mondes de la comba e del causse.
Vist d'amont, lo villatge s'estira simetricament sus la corba de la ribièra del meteis nom.

Arre vist del causse





















De muralhas grandas de pèiras espectaclosas orlan la fin del camin fins al Cap d'Arre. La plaça a près lo nom de l'orfanelat reconvertit en lotjaments. Cada ostal o gaireben es abitat, e pasmens, la majora part de las faisses an deissat la plaça a l'ermàs e las vinhas an desaparegudas.

Sus una faissa remirable, un grand e son felin susvelhan los olivièrs. Lo monsur m'explica que las rasigas son força vièlhas mas qu'a antat los arbres dos còps, aprèp las geladas de 1956 e 1986.
Partit d'aquí a quinze ans, aprofita de la retirada per tornar sovent. Ensaja de manténer las tèrras de la familha e de balhar la fé al drollet..
Uèi, a copat un ronzàs per degatjar l'intrada d'una mina de fèrre. Èra de son reire-reire grand ! Lo pichòt es fièr de me mostrar las pèiras ferruginosas que sortís de sas pòchas.
Benlèu qu'a ja capitat de li faire passar son amor de la tèrra dels aujols, lo grand...


jeudi 17 février 2011

Bastidors de monastièr



Manescrich sègle XV








 s un desfit que força lo respièch : bastir un monastièr romanic cistercian a la nòstra epòca !


Una pichòta comunautat de monges e de monjas a ja bastit la glèisa sus un puèg consacrat dempuèi longtemps a Sant Josèp, a Puimisson, a costat de Besièrs dins l'Erau.

Coma se fasiá i a mil ans, lor cal trobar de mecènes.
Per aquò, an fargat una video umorisitica mas pasmens cargada d'emocion, sus la cançon Si j'avais un marteau.

Oc, d'emocion, la de veire aquela punhada d'òmes e femnas, quasiment totes joves, ausar viure aital, dins lo respièch de la règla de Sant Benaset, en 2011. Ausar metre l'espiritualitat al còr de lor vida. Ausar voler aquela òbra espectaclosa e patrimoniala e non "rendabla", tan luènh dels projects e dels desirs d'uèi.
Lors jornadas son plan cargadas, 7 oras per jorn de participacion a las obras, 7 oras per pregar, e mai l'accuèlh dels romieus.
Mas lor jòia dins lo desnudament, la fraternitat e la riquesa d'una vida esperituala lor balha un sorire contagiòs.

E i a quicòm de baug mas tanben de magic e de pertocant de veire aital sordir de tèrra una òbra tan bèla, tot drech inspirada per las grandas òbras del Edat Mejana !



mercredi 2 février 2011

La violència en responsa per de ciutadans d'Andusa



Pas besonh d'agachar los vesins del Sud per veire de violéncias injustificadas comésas contre de ciutadans que manifèstan fòrça pacificament.
Amb lo temps, desoblidam que la democracia es pas un aquit.

Lo revelh foguèt crudel per aquels manifestants d'Andusa (Gard), divendres passat..
A veire la video, francament, pòdetz totjorn cercar lo mendre senhal de provocacion d'una fola d'elegits, de vièlhs, de femnas e d'enfants, tranquiles e risolièrs.
Non, la respònsa foguèt pas digne d'una democracia !

Me rampèla lo sitting pacific dels liceans d'Agropolis (Montpelhièr) per la venguda d'un ministre. Los joves foguèron cargats sens somacion per los CRS.
Lo film es pas bon, mas la crida del professor resumís plan la situacion.
Coneissi d'enfants qu'i èran e que son tornats nafrats, espauruguats e completament desvariats per lor primièr acte ciutadan.


Mercé a Cy per l'info d'Andusa.

jeudi 20 janvier 2011

Aval dins lo Lemosin, i a de filh... de panèls e de bèls !



Aval, es pas coma a Vilanòva-de-Magalona dins l'Erau !
Al mens, aval dins lo Lemosin, i a de filhas, i a de dròlles que son fièrs dels panèls francés/occitan que florísson de pertot sus lor terraire !


Veire aquí, "Bienvenue à Sent-Junian !"






mardi 4 janvier 2011

Camin descaminat, primièr recuèlh d'Estève Salendres



A la fin de l'annada, lo primièr recuèlh d'Estève Salendres es paregut a las edicions Jorn.
Aviái pas encara pres lo temps de l'anonçar aquí, mas ara es fach !
Sa sinceritat, sa simplicitat e la força de sas emocions fan d'aquel raiòl un amic preciòs e un poèta qu'amarita aquela reconèissença.

Mas deissi la paraula a Joan-Claudi Forêt qu'a redigit, per l'escasença, una presentacion bèla :


"Estève SALENDRES (Stéphane en francés) nasquèt lo 2 d'agost de 1978. Originari de Sant Marcial (Gard), viu despuèi 2001 al pè del Mont Losèra. Logistician dins lo sector petrolièr, es maridat a Élodie e paire de Jules (4 ans) e de Titouan (2 ans). Es dins son vilatge d'origina, Sant Marcial, qu'en familha e pendent los rescontres amb los ainats, li nasquèt son amor de la lenga d'òc. A la debuta de las annadas 2000, ajudat e sostengut pel poèta dels Aups de Provença Nauta, Aubin Bonnet, decidís de far lo pas de l'escritura e mai que mai de la « mesa en lutz » pel biais de maitas publicacions dins la revista OC e dins una mesura mendre Reclams. Seguís plan-planet son camin de creacion e d'escritura, dins un esperit de libertat, de plaser e de sinceritat, per rapòrt a la lenga e a sas conviccions. Passionat de montanha e de pesca a la mosca, es en particular aquí que posa una mena d'inspiracion. Vivent la creacion coma un buf, un vam, encadena los periòdes d'escritura e los de complet silenci. Inspirats per l'òbra d'Alan Pelhon que lo passiona, los tèxtes se bastisson dins lo quotidian e dins una quista de las causas pichòtas que fan l'universal. Puslèu que lo títol de poèta, que s'i reconeis pas, estima mai lo de « pastejaire de mots » que li sembla mai s'endevenir amb son apròche de l'escritura."