jeudi 20 janvier 2011

Aval dins lo Lemosin, i a de filh... de panèls e de bèls !



Aval, es pas coma a Vilanòva-de-Magalona dins l'Erau !
Al mens, aval dins lo Lemosin, i a de filhas, i a de dròlles que son fièrs dels panèls francés/occitan que florísson de pertot sus lor terraire !


Veire aquí, "Bienvenue à Sent-Junian !"






mardi 4 janvier 2011

Camin descaminat, primièr recuèlh d'Estève Salendres



A la fin de l'annada, lo primièr recuèlh d'Estève Salendres es paregut a las edicions Jorn.
Aviái pas encara pres lo temps de l'anonçar aquí, mas ara es fach !
Sa sinceritat, sa simplicitat e la força de sas emocions fan d'aquel raiòl un amic preciòs e un poèta qu'amarita aquela reconèissença.

Mas deissi la paraula a Joan-Claudi Forêt qu'a redigit, per l'escasença, una presentacion bèla :


"Estève SALENDRES (Stéphane en francés) nasquèt lo 2 d'agost de 1978. Originari de Sant Marcial (Gard), viu despuèi 2001 al pè del Mont Losèra. Logistician dins lo sector petrolièr, es maridat a Élodie e paire de Jules (4 ans) e de Titouan (2 ans). Es dins son vilatge d'origina, Sant Marcial, qu'en familha e pendent los rescontres amb los ainats, li nasquèt son amor de la lenga d'òc. A la debuta de las annadas 2000, ajudat e sostengut pel poèta dels Aups de Provença Nauta, Aubin Bonnet, decidís de far lo pas de l'escritura e mai que mai de la « mesa en lutz » pel biais de maitas publicacions dins la revista OC e dins una mesura mendre Reclams. Seguís plan-planet son camin de creacion e d'escritura, dins un esperit de libertat, de plaser e de sinceritat, per rapòrt a la lenga e a sas conviccions. Passionat de montanha e de pesca a la mosca, es en particular aquí que posa una mena d'inspiracion. Vivent la creacion coma un buf, un vam, encadena los periòdes d'escritura e los de complet silenci. Inspirats per l'òbra d'Alan Pelhon que lo passiona, los tèxtes se bastisson dins lo quotidian e dins una quista de las causas pichòtas que fan l'universal. Puslèu que lo títol de poèta, que s'i reconeis pas, estima mai lo de « pastejaire de mots » que li sembla mai s'endevenir amb son apròche de l'escritura."