jeudi 20 janvier 2011
Aval dins lo Lemosin, i a de filh... de panèls e de bèls !
Aval, es pas coma a Vilanòva-de-Magalona dins l'Erau !
Al mens, aval dins lo Lemosin, i a de filhas, i a de dròlles que son fièrs dels panèls francés/occitan que florísson de pertot sus lor terraire !
Veire aquí, "Bienvenue à Sent-Junian !"
mardi 4 janvier 2011
Camin descaminat, primièr recuèlh d'Estève Salendres
A la fin de l'annada, lo primièr recuèlh d'Estève Salendres es paregut a las edicions Jorn.
Aviái pas encara pres lo temps de l'anonçar aquí, mas ara es fach !
Sa sinceritat, sa simplicitat e la força de sas emocions fan d'aquel raiòl un amic preciòs e un poèta qu'amarita aquela reconèissença.
Mas deissi la paraula a Joan-Claudi Forêt qu'a redigit, per l'escasença, una presentacion bèla :
"Estève SALENDRES (Stéphane en francés) nasquèt lo 2 d'agost de 1978. Originari de Sant Marcial (Gard), viu despuèi 2001 al pè del Mont Losèra. Logistician dins lo sector petrolièr, es maridat a Élodie e paire de Jules (4 ans) e de Titouan (2 ans). Es dins son vilatge d'origina, Sant Marcial, qu'en familha e pendent los rescontres amb los ainats, li nasquèt son amor de la lenga d'òc. A la debuta de las annadas 2000, ajudat e sostengut pel poèta dels Aups de Provença Nauta, Aubin Bonnet, decidís de far lo pas de l'escritura e mai que mai de la « mesa en lutz » pel biais de maitas publicacions dins la revista OC e dins una mesura mendre Reclams. Seguís plan-planet son camin de creacion e d'escritura, dins un esperit de libertat, de plaser e de sinceritat, per rapòrt a la lenga e a sas conviccions. Passionat de montanha e de pesca a la mosca, es en particular aquí que posa una mena d'inspiracion. Vivent la creacion coma un buf, un vam, encadena los periòdes d'escritura e los de complet silenci. Inspirats per l'òbra d'Alan Pelhon que lo passiona, los tèxtes se bastisson dins lo quotidian e dins una quista de las causas pichòtas que fan l'universal. Puslèu que lo títol de poèta, que s'i reconeis pas, estima mai lo de « pastejaire de mots » que li sembla mai s'endevenir amb son apròche de l'escritura."
lundi 27 décembre 2010
Ptiluc en Africa o las aventuras de Tongue Rider
Mon conte-amaronièr de Nadal, vos semblarà benlèu un pauc estranh... es lo blòg de l'amic Ptiluc, partit sens sos rats, coma cada annada, fugir las festas de fin d'annada e passar l'ivern en Africa, en d'improbables viatges en motò.
Parteja sos rescontres, sas galèras, lo ritme african d'un viatge a imaginar cada jorn.
Resistissi pas a vos liurar l'article del primièr jorn coma un abans-gost de son blòg, illustrat de son còp de gredon impertinent...
« On ne voyage pas pour se garnir d'exotisme et d'anecdotes comme un sapin de Noël, mais pour que la route vous plume, vous rince, vous essore, vous rendre comme ces serviettes élimées par les lessives qu'on vous tend avec un éclat de savon dans les bordels. On s'en va loin des malédictions natales, et dans chaque ballot crasseux coltiné dans des salles d'attente archibondées, sur de petits quais de gare atterrants de chaleur et de misère, ce qu'on voit passer c'est son propre cercueil. Sans ce détachement et cette transparence, comment espérer faire voir ce qu'on a vu ? Devenir reflet, écho, courant d'air, invité muet au petit bout de la table avant de piper mot… »
Il y a presque un demi siècle Nicolas Bouvier écrivait cette petit phrase implacable… Il traîna beaucoup sur les routes à une époque où ce n'était pas encore à la mode, mais peut être que maintenant ça ne l'est plus vraiment… Et à la veille de repartir là où j'ai dû abandonner ma moto il a une dizaine de mois, je me demande une fois de plus quel est le sens réel de ces échappées indispensables...
jeudi 16 décembre 2010
Còr de barbasta
Arma, entre cèl e carn, entre aiga e glaça, entre lutz e nuèch
Buf al rebat incèrt
Còr desnùs en pastura als aucèls...
Buf al rebat incèrt
Còr desnùs en pastura als aucèls...
Âme entre ciel et chair, entre eau et glace, entre lumière et nuit
Souffle au reflet incertain
Cœur nu en pâture aux oiseaux…
lundi 29 novembre 2010
Passejada polara sus l'Aigal (Aigoual), fin
E al mitan d'aquel grand neblum de nèu, una traucada de solelh sus lo cròs dau país.
Amont, la tèrra es aspre per los òmes. Pas de blat, mas una riquesa, de bòi.
Agachi la combareda e pensi a mon grand qu'a davalat (e pojat !) mantun còp, a pè, lo desnivèl de mil dos cent mètres de la cima a Valleraugue, amb sa carreta de fusta.
samedi 27 novembre 2010
Passejada polara sus l'Aigal (Aigoual), seguida
Sonque lo cruissiment de la grespada jos los passes e, a mitat escanat per la sèlva granda e lo pès de la nèu, lo bram de la cisampa.
E pasmens, la vida que s'arrapa al ròc, contre l'aurada d'ivern.
La vida que se sarra din un buf de plumas, miraclós dins l'immensitat del glaç.
Aucèlon, perqué m'as seguida ?
A la muda m'as cantat l'esperança.
jeudi 25 novembre 2010
Passejada polara sus l'Aigal (Aigoual)
Dimarç, a la cima de l'Aigal onte ai fach una passejada bela, per de temperaturas polaras (maximum - 4° al melhor moment, dins lo "canhard" boscarenc del recapte).
Belesa, silenci e... solesa sus la montanha emblancada de mos aujòls.
Tot çò qu'es vital.
Inscription à :
Articles (Atom)

