mercredi 17 mars 2010

Flor e nèu




Tan de nèu al mes de març e pasmens,
la prima qu’espeta !
Ne vòli per pròva la florason d'una orquidacèa aboriva, la granda Barlia robertiana.
Coma totes las orquidacèas , es protegida.
L’ai vist, verda e galharda, espandir sas primièras floretas, de la nèu encara a l’ombra vesina.

jeudi 11 mars 2010

Ai raspat ma pèl...


Fenestron

Ai raspat ma pèl a la paret vièlha
Cauda de grisòla
Crebada de fendasclas
Mon front a broncat sus lo fèrre rosilhat
Qu’a tintat als barròts inutils
D’una memòria escapada
D’ont fugís lo temps dels cavals
Lo temps dels òmes
E de la lenga nòstra.

(Caminant, 2002)



Lucarne


J’ai râpé ma peau au mur vieux/Chaud de lézard/Crevé de lézardes
Mon front a buté sur le fer rongé/Qui a tinté aux barreaux inutiles/D’une mémoire échappée
D’où s’enfuit le temps des chevaux/Le temps des hommes
Et celui de la langue nôtre.

lundi 2 février 2009

De l'amor...




Mercé a Kris...


mardi 23 décembre 2008

Balèti al PMU



I avià sonqu’aquesta còla de reborsièrs de Manja Pelòs per aver l’idèa de faire un balèti sens faiçon e sens reclama dins un bar PMU de Montpelhièr lo 19 de decembre !
Pasmens l’idèa foguèt bona e l’acuèlh calorós al bar Les Lilas. Amb los amics Sam, Nico e Mana de las Cevenas, Basile de Losèra, Clément e Pascal de Montpelhièr, l’ambient èra al rendètz-vos ! Avèm dançat coma d’enfachinats amb d’autre mond del grand Sud miègterranenc.
Mai d’unes an mercejat los musicaires de desrevelhar quicòm de doblidat, un èr d’enfançia e d’aquí… coma qui diriá de cultura, de rasiga desconeguda… D’esmoguda, de partiment, de fèsta… la nuèit foguèt bèla…

Manja Pelòs es un collectiu de cantaires e musicaires que s’acampa a l’entorn del repertòri de las Cevenas e d’alentorn. Se compausa del grop Tornamai, del talhièr de violon cevenol de la Cola'ophane e del talhièr de cant del Còr Dal Galeison, e d’electrons liures coma Henri "suça anchoia" Maquet, Hervé Robert d'Aiga Linda, o Pascal Jaussaud, lo sansonhaire cevenol del Clapas…

Sam Bouchet : votz, esclòps, campanas
Clément Gauthier : chabreta, votz
Mana Serrano : violon, votz
Nico Roche : mandòla,votz
Pascal Jaussaud : sansonha, votz
Basile Brémaud : violon, votz

Dessenh : Sam Bouchet


jeudi 11 décembre 2008

Rescontre de poësia galiciana, occitana e catalan (seguida)


Lo tresen Rescontre de poësia galiciana, occitana e catalan organisat per la Casa de Galicia de Tolosa, foguèt un rescontre d’amistat e de fraternitat.


En mai de la calor de l’acuèlh, avèm partejat la calor d’escambis informèls entre sòrres de Galícia, d’Occitània e de Catalonha… e quin bonur, quina esmoguda de rescontrar Luz Pozo Garza, granda dòna tan simpla e calorosa. Quicòm es semenat dins mon còr que ne partira pas pus e que me balhara coratge quora ne mancarai…


Mas una ombra sus aquesta jornada : ont èran los Occitans, convidits pr’aquò e amb quina amistat per los amics de Galícia ?

Vergonha, se l’Occitània èra a l’onor sus l’empont, s’es pas manifestada dins lo public. En plen Tolosa. Pentiment qu’a pesat sus los nòstres còrs, a l’Aurelia e a ieu…



mercredi 10 décembre 2008

60 ans de la Declaracion Universala dels Drechs de l’Òme


Uèi, la Declaracion universala dels Drechs de l’Òme a 60 ans. Traducha en 300 lengas, a permès l’emergéncia d’una consciéncia novèla, la dels drechs inalienables de tot òme.

Mas a permès tanben a de grandas nacions d’instrumentalisar lors actions. E empacha pas los crimes del Congo (4 milions de victimas a l’ora d’ara…) aprèp los del Darfour.

En mai d’aquò, se los paises asiatics an soslinhat, aprèp guèrra, lo biais cultural tipicament occidental d’aquesta apròchi dels drechs, uèi los paises de l’Organisacion de la Conferéncia Islamica (OCI) son pas d’acòrdi amb la definicion de l’incitacion a l’asirança raciala e religiosa. A la Conferéncia d’examen de Durban que se debanarà en abril a Genèva, vòlon espandir aquesta definicion, çò que limitariá la libertat d’expression.

Darrièr aquel grand e bèl tèxt, la realitat es complexa… mas ne demòra pas mens que tan que las populacions lucharan per lo respect dels principis de la Declaracion, la demagogia e lo cinisme dels òmes politics los podràn pas perdre o recuperar completament.

La Declaracion serà del viatge venant de la naveta espaciala Endeavour.



lundi 8 décembre 2008

Cent ans de Max



Garriga d'Argelièrs


Uèi, auriá 100 ans.
Me manca, mon vièlh amic. Me manca, amb son sorire trufandièr e distinguit, son pas devengut fragil coma sa siloeta. Me manca quora veniá en vesin :
"Silvia, tu que vas en garriga, diga-me, es una annada a banaruts ? Son arribats ? As vist un grand pavon de nuèit ? Me sembla qu’an desaparegut… »
Me manca quora me disiá :
"La florason de las peunas a començat ?" E ièu d’i contar la florason sublima d’aquelas flors de sang al mitan de làpia ont s’espandisson o de li mostrar las darrièras fotòs…
Òc, me manca, son cap penjat, son sorire amusat e amistós, son biais de rire, de parlar del monde,de l’actualitat internacionala puèi de l’arribada de las cigalas…
Aviam encara de projèctes ensems, era talament mai jove que mai d’un jove que ja n’a pus d’enveja.
Per son centenari, se'n debanan de causas, de peças de teatre, d’edicions, de…
Mas lo grand autor demòra l’amic preciós, grandit dins la meteissa garriga salvatja nòrd-montpelhierenca. L’amic qu’auriá poscut èstre mon grand, mon grand pastre dins las meteissas garrigas, mon grand qu’aviá, el tanben, quasi 100 ans quora partiguèt.
A la prima, quand arriban lo prega-dièu e lo cigalon, la Tarente e la peuna, vos o fai totjorn saupre, d’un sorire al cèl, Max…