
lundi 2 février 2009
mardi 23 décembre 2008
Balèti al PMU
Pasmens l’idèa foguèt bona e l’acuèlh calorós al bar Les Lilas. Amb los amics Sam, Nico e Mana de las Cevenas, Basile de Losèra, Clément e Pascal de Montpelhièr, l’ambient èra al rendètz-vos ! Avèm dançat coma d’enfachinats amb d’autre mond del grand Sud miègterranenc.
Mai d’unes an mercejat los musicaires de desrevelhar quicòm de doblidat, un èr d’enfançia e d’aquí… coma qui diriá de cultura, de rasiga desconeguda… D’esmoguda, de partiment, de fèsta… la nuèit foguèt bèla…
Manja Pelòs es un collectiu de cantaires e musicaires que s’acampa a l’entorn del repertòri de las Cevenas e d’alentorn. Se compausa del grop Tornamai, del talhièr de violon cevenol de la Cola'ophane e del talhièr de cant del Còr Dal Galeison, e d’electrons liures coma Henri "suça anchoia" Maquet, Hervé Robert d'Aiga Linda, o Pascal Jaussaud, lo sansonhaire cevenol del Clapas…
Sam Bouchet : votz, esclòps, campanas
Clément Gauthier : chabreta, votz
Mana Serrano : violon, votz
Nico Roche : mandòla,votz
Pascal Jaussaud : sansonha, votz
Basile Brémaud : violon, votz
jeudi 11 décembre 2008
Rescontre de poësia galiciana, occitana e catalan (seguida)
Lo tresen Rescontre de poësia galiciana, occitana e catalan organisat per la Casa de Galicia de Tolosa, foguèt un rescontre d’amistat e de fraternitat.
En mai de la calor de l’acuèlh, avèm partejat la calor d’escambis informèls entre sòrres de Galícia, d’Occitània e de Catalonha… e quin bonur, quina esmoguda de rescontrar Luz Pozo Garza, granda dòna tan simpla e calorosa. Quicòm es semenat dins mon còr que ne partira pas pus e que me balhara coratge quora ne mancarai…
Mas una ombra sus aquesta jornada : ont èran los Occitans, convidits pr’aquò e amb quina amistat per los amics de Galícia ?
Vergonha, se l’Occitània èra a l’onor sus l’empont, s’es pas manifestada dins lo public. En plen Tolosa. Pentiment qu’a pesat sus los nòstres còrs, a l’Aurelia e a ieu…
mercredi 10 décembre 2008
60 ans de la Declaracion Universala dels Drechs de l’Òme
Uèi, la Declaracion universala dels Drechs de l’Òme a 60 ans. Traducha en 300 lengas, a permès l’emergéncia d’una consciéncia novèla, la dels drechs inalienables de tot òme.
Mas a permès tanben a de grandas nacions d’instrumentalisar lors actions. E empacha pas los crimes del Congo (4 milions de victimas a l’ora d’ara…) aprèp los del Darfour.
En mai d’aquò, se los paises asiatics an soslinhat, aprèp guèrra, lo biais cultural tipicament occidental d’aquesta apròchi dels drechs, uèi los paises de l’Organisacion de la Conferéncia Islamica (OCI) son pas d’acòrdi amb la definicion de l’incitacion a l’asirança raciala e religiosa. A la Conferéncia d’examen de Durban que se debanarà en abril a Genèva, vòlon espandir aquesta definicion, çò que limitariá la libertat d’expression.
Darrièr aquel grand e bèl tèxt, la realitat es complexa… mas ne demòra pas mens que tan que las populacions lucharan per lo respect dels principis de la Declaracion, la demagogia e lo cinisme dels òmes politics los podràn pas perdre o recuperar completament.
La Declaracion serà del viatge venant de la naveta espaciala Endeavour.
lundi 8 décembre 2008
Cent ans de Max
| Garriga d'Argelièrs |
mardi 2 décembre 2008
Rescontre de poësia galiciana, occitana e catalana

Fio de Trobar, tresen Rescontre de poësia galiciana, occitana e catalana
Organisada per la Casa de Galicia de Tolosa, la jornada se debanarà divendres 5 de decembre 2008 dins la Vila ròsa, a l'Instituto Cervantes de Tolosa.
Al programa a l'entorn de l'omenatge a Luz Pozo Garza :
- 15 oras : Conferéncia deLuz Pozo Garza : os signos da alegría
- 16 oras : Taula redonda sus las femnas escrivanas dins los espacis lirics minoritaris
- 17 oras : Recital de poësia
- Olga Novo
- Aurélia Lassaque
- Benedicta Bonnet
- Sylvie Berger
- Anna Almazán
- Carme Badia i Puig
- 18 oras : Concèrt amb Rosa Cedrón
85 avenue des Minimes
31200 Toulouse
casadegaliciatoulouse@hotmail.com
lundi 1 décembre 2008
Còr d'aucelon
(Parus major)La garriga es dintrada dins son sòm d’ivèrn… dins lo silenci o gaireben. Demòra lo cruissiment dels passes sus la barbasta, e, de còps que i a, lo buf del vent o la crida teuna d’un d’aqueles aucelons que compreni pas cossí passan las frejas… sonqu’un còr menudet dins una punhada de plumas… me remembran totjorn un poèma aprés benlèu al collègi e que m’a pregondament marcada.
Cal dire qu’èra de Boris Vian :
S’il y avait un oiseau et une locomotive…
Elle serait là, si lourde
Avec son ventre de fer
Et ses volants de laiton
Ses tubes d'eau et de fièvre
Elle courrait sur ses rails
Comme la mort à la guerre
Comme l'ombre dans les yeux
Il y a tant de travail
Tant et tant de coups de lime
Tant de peine et de douleurs
Tant de colère et d'ardeur
Et il y a tant d'années
Tant de visions entassées
De volonté ramassée
De blessures et d'orgueils
Métal arraché au sol
Martyrisé par la flamme
Plié, tourmenté, crevé
Tordu en forme de rêve
Il y a la sueur des âges
Enfermée dans cette cage
Dix et cent mille ans d'attente
Et de gaucherie vaincue
S'il restait
Un oiseau
Et une locomotive
Et moi seul dans le désert
Avec l'oiseau et le chose
Et si l'on disait choisis
Que ferais-je, que ferais-je
Il aurait un bec menu
Comme il sied aux conirostres
Deux boutons brillants aux yeux
Un petit ventre dodu
Je le tiendrais dans ma main
Et son cœur battrait si vite...
Tout autour, la fin du monde
En deux cent douze épisodes
Il aurait des plumes grises
Un peu de rouille au bréchet
Et ses fines pattes sèches
Aiguilles gainées de peau
Allons, que garderez vous
Car il faut que tout périsse
Mais pour vos loyaux services
On vous laisse conserver
Un unique échantillon
Comotive ou zoizillon
Tout reprendre à son début
Tous ces lourds secrets perdus
Toute science abattue
Si je laisse la machine
Mais ses plumes sont si fines
Et son cœur battrait si vite
Que je garderais l'oiseau.
Boris Vian

