mercredi 26 novembre 2008

Grelhs a l'ostal, astra al foga !


Son de retorn ! Es ma pichòta jòia, cada annada, quora arriba lo freg : los grelhs se convidan dins l’ostal, mai precisament dins la sala de banh ! Sul còp, alèrta ! Mèfi, mèfi ! Los cal sustot pas espotir !

Lo grelh del fogal (Acheta domestica) es de pas confondre amb lo grelh del campèstre (Gryllus campestris), mai grand e mai negre. Se lo segond s’agença una demòra segura per passar l’ivèrn, lo primièr se fa pas tant de laguis : se contenta d’un recaptador provisòri. Aima la calor, la chiminèia o lo fornial. A besonh d’aiga e per manjar, se contenta de pas grand causa e d’un pauc de tot qu’es omnivòr.

Un còp èra, lo mond los respectava que grelhs dins l’ostal valiá a dire bona fortuna per la familha. Ara… interessan sonque los entomofags (rostits e servits amb de chocolat, es pas una galejada) o los que fan venir de reptils, de batracis, migalas… Paures cantaires…

Aquesta annada, n’i a un gròs amb tres pautas, mas es degordit e sens paur, demòra en plen mitan, las cuèissas ancoradas amb valença e las antenas badairas o se passeja dins la cambra d’a costat. I a tanben un mejan que fugís doçamenet sonque quora l’alisam un pauc amb la punta del det. Ai vist tanben un pichonet qu’auriá pas poscut mai sofrir del freg, pecaire... A la prima, se tot va ben, veirem un fum de grelhets e caldrà susvelhar sos pès ! Puèi d’un còp, es coma se passèsson per las parets, amb la primièra calor, desapareisson. Lèu cantaràn jos las fenèstras, benlèu per nos mercejar de l’espitalitat…



Aucun commentaire: